Montserrat
Rodó
"És important que els nens i nenes tinguin joguines de tot tipus, també de fusta"
Desembre 2004 - Gener 2005
Entrar en el seu taller és accedir a un món de fantasia, poblat per prínceps i princeses, reis i reines, llops i caputxetes, animals fantàstics i joguines tan senzilles i divertides com les baldufes, els titelles, les bitlles o les cordes de saltar. La fusta és un dels materials que hi té més protagonisme, perquè aquí del que es tracta és de recuperar el món de la joguina tradicional, la dels nostres ancestres. El taller rep el nom d'El Bagul -tota una invitació a explorar-ne l'interior- i el regenta la Montserrat Rodó.
"Sembla que ara s'està tornant al concepte de la joguina tradicional", ens explica. Quan els sociòlegs adverteixen de la incontrolada proliferació de les joguines tecnològiques (causa de fatiga visual i excessiu sedentarisme, entre d'altres), alguns progenitors es plantegen que cal recuperar aquells ginys senzills i divertits que pertanyen a la infantesa de moltes generacions. Montserrat Rodó no creu que calgui ser dràstic, només intentar una pacífica coexistència dels jocs d'ordinador i les cordes de saltar, que "són dos móns complementaris. És important que els nens i les nenes tinguin joguines de tot tipus, també de fusta".
Montserrat Rodó va arribar al món de la joguina seguint un curiós itinerari. Va estudiar escenografia a l'Institut del Teatre i va fer algunes escenografies per a muntatges teatrals. Més tard, es va interessar per la joguina didàctica i va passejar el seu Bagul de Teatre (un teatret desmuntable) per moltes escoles de Catalunya. Va participar en algunes fires d'artesania fins que el març de 2002 va obrir el taller al Poble, al carrer de Caballeros, 16.
A la seva botiga, la joguina més sol·licitada són els titelles i encara més si representen personatges dels contes tradicionals. "Els nord-americans sempre compren els titelles de reis, reines, prínceps i princeses. Els agraden molt", diu. Pel que es veu, cada país té les seves preferències: "Als japonesos, en general, no els agraden les joguines de fusta i els que vénen de Rússia troben estranyes les que fem aquí, ells les fan molt més barroques. En canvi, els francesos s'entusiasmen amb les baldufes".