Jaume
Serra
"El món de la màscara ofereix il·limitades possibilitats creatives"
Febrer - Març 05
Quan va iniciar els estudis de Belles Arts a Florència, en Jaume Serra no podia ni imaginar que, anys a venir, s’endinsaria tan profundament en el món de la màscara. Va començar a realitzar-ne com un mitjà per guanyar-se la vida durant l’etapa d’estudiant, "anant a la facultat de dia i fent màscares de nit". Alguna cosa el devia atrapar ben fort i les màscares es van convertir en una professió i en una passió. Des de 1988, Jaume Serra regenta el taller de màscares del Poble (primer al carrer Davallada i ara a Caballeros) i també té dos establiments més a Barcelona –un al carrer de la Princesa i un altre que acaba d’obrir a la plaça de Sant Josep Oriol.
Del taller de Jaume Serra en sorgeixen màscares de tota mena (catalanes, japoneses, franceses, de tragèdia grega, de la Comedia dell’Arte...) i també altres objectes que es poden fer amb cartró pedra i paper maché (caixes amb relleu, corbates articulades, penjadors decoratius i un llarg etcètera). Fer una màscara és un procés lent: cal fer el negatiu amb motlle de guix, després la màscara amb cartró pedra o paper maché i posteriorment treballar en la seva decoració (amb tècniques pictòriques que permeten fer envellits, crecalats, etcètera).
La clientela que va a buscar les màscares i altres objectes que es creen al taller de Jaume Serra és ben variada: des de persones que ho volen com a objecte decoratiu fins als qui ho volen com a regal d’empresa, passant per festes, espots publicitaris i companyies de teatre que busquen un producte fet a mida. Comenta Jaume Serra que "el món de la màscara ofereix il·limitades possibilitats creatives", però cal dir que la tècnica és difícil, lenta, molt entretinguda i, per tot això, no resulta un objecte barat.
La inquietud artística que ha guiat Jaume Serra, el duu ara a seguir aprofundint en el món de la màscara. Una bona mostra són els diferents materials que hi va incorporant i que deixen bocabadats a tots els qui accedeixen al seu taller: són màscares on hi ha mosaic, joieria o roba, entre molts altres materials. Però tampoc deixa enrera l’austeritat: una màscara que digui molt, sense fer-hi molta ornamentació. El resultat són peces úniques on s’aprecia el mestratge de molts anys de dedicació.